La cadira de pensar,  per si sola, no ajudarà a la teva filla, ella sola no pot “pensar” en el que ha fet o dit, cal que l’ajudem nosaltres a fer-ho.

Davant un conflicte haurem d’ajudar-la a identificar com se sent (enfadada, frustrada, enrabiada,…), alhora que li donem les explicacions (breus i entenedores) sobre allò que ha passat o allò que li hem dit.

L’arribada d’un nou fill implica un canvi important en la vida familiar.  És normal  que aparegui una situació de rivalitat on el nen sent que pot perdre l’afecte  dels pares i té por de sentir-se exclòs de la relació.

La gelosia  com a sentiment normal i saludable porta a un estat o conducta transitòria, que està lligada a la pròpia inseguretat.  En alguns casos, aquest sentiment podria ser molt intens i llavors caldria consultar al CDIAP.

El neuropediatre és un pediatre especialitzat en el desenvolupament normal i patològic del sistema nerviós central i neuromuscular i fa el seguiment del neurodesenvolupament infantil.

Cantar cançons és una activitat que contribueix en diferents aspectes l’adquisició del llenguatge.

Quan cantem amb els infants es donen situacions emocionals i emotives que faciliten que aquests puguin estar més atents, més receptius als sons, que puguin identificar les paraules més freqüents, el ritme i la melodia que utilitzem. D’aquesta manera els infants podran anar familiaritzant-se amb la llengua del seu entorn i anar adquirint aquelles habilitats perceptives necessàries per a l’aprenentatge de la seva llengua.

L’ inici de l’aparició de les primeres paraules és força variable, ja que pot oscil•lar entre els 12 i els 18 mesos. Considerem com a primeres paraules aquells  sons que fan els infants per denominar un objecte o una situació. Aquestes produccions orals solen ser una aproximació a la paraula que fa servir l’adult. Cal observar altres aspectes importants en el desenvolupament de la comunicació i del llenguatge com el desig de l’Infant per comunicar-se (si assenyala, ens ensenya coses, somriu, ens mira…), la seva comprensió,  etc.

El terra és un dels millors llocs on el seu fill podrà aprendre, conèixer i gaudir del seu cos. Sempre hem de tenir en compte la seva edat cronològica i en quin moment evolutiu es troba, és a dir, han de ser molt observadors de quines capacitats vostès veuen que ha anat assolint satisfactòriament. Amb això volem dir que si per exemple el posem assegut abans que aguanti el cap li serà molt difícil fer-ho, i el mateix passaria si el posessin de peus i el fessin caminar. Pel correcte desenvolupament  psicomotriu és molt important respectar les diferents etapes evolutives per les qual el nen ha de passar i el seu ritme. Amb això volem dir que el més important és que el nen pugui experimentar/practicar a terra al seu ritme. Però si vostès estan preocupats per algun aspecte del desenvolupament psicomotriu poden consultar al cdiap.

Quan es tracta d’un nadó que encara no aguanta el cap es recomana no posar-los bocaterrosa fins que no hagi assolit el control de cap o bé  quan observem que l’infant és capaç d’alliberar el nas del matalàs.

El més important és que vostè el pugui posar a dormir d’un costat i que després de donar-li el pit/biberó el posi boca amunt, és a dir, amb l’esquena tocant el matalàs, i a la següent deixar-lo de l’altre costat.

No es recomana utilitzar coixí sota el cap.

A mesura que el seu fill es farà gran i anirà assolint el control de cap, aprengui a passar de costat i fins i tot voltejar ja podrà estar més tranquil i no haurà de fer els canvis posturals.